(Veure Àlbum: “JONC, 2-9 Setembre de 2007”)

Dimarts, 18 de setembre de 2007

Encara que una mica tard, val la pena parlar d’aquest encontre de la JONC… la veritat és que va ser una mica “durillo”… Començar el 2 de setembre amb passatges orquestrals va ser com posar el dit directament a la llaga! Però bé, res millor que uns dies com aquests per posar-se les piles de cop, sense poder rondinar gaire i agafar el ritme de nou! Encara que amb algunes rallades, cal dir que va anar molt bé!

L’experiència del simulacre d’audicions va ser molt bona. I la cara d’algun dels membres del tribunal després de tocar segons quin passatge encara més... jejeje Ara bé, els comentaris de després i, sobretot, una classe sobre la 4a de Brahms com a dues privilegiades, va valer molt la pena!

La segona part de l’encontre es va centrar en l’acadèmia contemporània. M’ho vaig passar d’allò més bé! Mai havia agafat la flauta en sol, i déu ni dor del paper que tenia... No era fàcil, però era tot un repte tocar-lo amb només tres dies i... que guai... Com sona, com m’agrada! Al principi era una mica difícil. Això de tocar un instrument transpositor té lo seu! A més... quin tros de tub! Ja ho deia en Jaume, era una caricatura de la Marta! Jejeje no m’estranya, acostumats a veure’m amb el flautí... Buf, déu ni dor la diferència! Em sentia tot un contrabaix... mireu, mireu! Ostres, i com cansava... Els assajos van anar molt bé. En José Luís Estellés sabia molt el que es feia, i fins i tot va fer-me una classe individual que, per cert, va ser molt interessant! Ja veieu, aprofitant l’encontre al màxim...

Sí... ja sé que mirant l’àlbum de fotos pensareu que de tocar poc... jejejeje No pas! L’únic que l’encontre era a Barcelona i, ja se sap, cadascú al seu piset i organitzant soparets cada dos per tres. De fet, gràcies a la gentilesa de’n Ferran d’acollir-me a casa seva, vaig estalviar-me d’anar a l’alberg i així estar amb tots vosaltres. Bé, gairebé amb tots... Ja ho veieu, a la JONC s’apren de tot... des de com preparar l’exquisit licor de meló (especialitat Xema, de qui si no...) fins a organitzar sopars sorpresa... i aquest any no per a mi, sinó per a la Laura. Que guai que és això de liar-la de mala manera... jejeje Ja ho veieu, aquest va ser un encontre diferent, molt diferent...