(Veure Àlbum: “Festa Major 2007”)

Dimarts, 28 d'agost de 2007 

Bé, doncs ja l’hem tornat a passar… La Festa Major de Manresa, un any més tan increïble com sempre! I no pas per la festa en sí, sinó per les moltes cares conegudes que com aquell que diu és l’únic dia a l’any que veus, per les altres cares ja més properes amb qui acostumes a compartir aquests dies, i per aquelles de noves que coneixes… Altra vegada m’he posat al llit quan el meu germanet es llevava per anar a treballar... i la meva iaia amb les mans al cap! Jejeje

Ahir va ser un vespre molt, molt bonic! Primer, un retrobament ben especial a Can Tomàs! No hi érem tots… les Vilamales van trobar-se a faltar… i no pas poc! Però bé, almenys vam poder-nos veure entre la multitud :-D!!! I quin sopar...! Una truita increïble especialitat Ònia Tomàs (amb algun que altre cop de mà en la manipulació aquest cop... ja ho veieu a les fotos... i és que, quin tros de truita!), unes delicioses amanides Cucurella-Cabero (mmmm!), un pa amb tomàquet Santpedorenc (les tomaques no eren res de l’altre món... sorry... error meu) i... una companyia com n’hi ha poques! I no només per aconseguir reunir-nos gairebé tots, sinó per compartir també la nostra companyia amb amistats d’uns i altres... no sé, crec que és tan bonic...

I després, cita indiscutible: Mitjanit! Jejejeje ballaruca, animalades i a riure! Jejejeje Mig banyats per líquids no identificables caiguts de direccions tampoc massa ubicables, vam deixar anar adrenalina de bona manera! Que si un cinturó trobat producte de moooolta imaginació, que si... Aquàrius?! Jejej Quina cara Martí...! I.. quantes emocions! Jejeje Primer, pels nombrosos retrobaments, des de companys d’escola i institut que feia segles que no veia, fins a la nostra Queralona! I, després, per algunes melodies ben especials... i per poder-les compartir amb vosaltres... ara bé, per EN Martí i EN Marc, res com l’Empordà... com a casa! I és que després de tants quilòmetres... jejeje

I quan els llums de la plaça s’obren, doncs bé, entre mimos i abraçadetes has de dir adéu a aquests moments i aquestes persones que tant estimes... Gràcies Maria! Encara que mai és el mateix, sort en tenim dels e-mails... jo me’n torno JA, però sóc ben perillosa escrivint, així que no patiu, que ja em coneixeu... I és tan “guai” sentir aquesta “peneta” i aquestes ganes d’estar junts, que... que em sembla increïble que el temps i la “distància física” tan sols facin que això creixi...

Finalment, doncs, una excursioneta a Santpedor, un comiat d’aquells que no calen paraules, d’aquells que no s’obliden... i fins per Nadal suposo... sí... Hi ha moments que són impagables...