(Veure Àlbum: “OJIPC, Sant Miquel de Cuixà”)

Divendres, 24 d’agost de 2007

Divendres passat vaig fer una excursioneta, unes tres horetes amb cotxe des de Santpedor... Fins a Codelet... a l’ermita de Sant Miquel de Cuixà... Vaig anar a escoltar l'Orquestra dels Països Catalans! El meu germanet, en David, n’és un "fitxatge inqüestionable" i mira, com que ell és un fan indiscutible meu i seeempre em ve a veure, doncs aquesta vegada hi vaig anar jo! Sí... l’altre dia vaig ser jo qui bavejava amb el germanet... i què es pensa, que només pot fer-ho ell?!?!? :-p

Aix, em vaig posar una mica "tonta" jejeje amb el bon sentit, clar! Primer pel com em vaig delir... jo també volia estar dalt l’escenari! Ja sé, ja sé que va ser decisió meva el no anar-hi, però a vegades, encara que costi, s’han de prendre aquestes decisions... Ara, això no treu que em fessin dentetes! jejeje A més, van ser moltes coses! Em van venir taaaaaants records... és que aquell primer encontre OJIPC va ser tan, tan increïble... crec que un dels millors encontres en molts sentits, i mira que en porto ja, eeeeeeh?! I sí, us vaig trobar a faltar... us vaig trobar mooooolt a faltar....a tots els d'aquell encontre, però especialment a vosaltres dos, de nou, gràcies, MOLTES GRÀCIES!

Però també va ser molt bonic retrobar a tants amics, tants companys amb els que taaaanta música, encontres, classes, bestieses, festes i, sí... “botellons” hem compartit... I és que després de tot aquest any fora, però amunt i avall, un valora molt més tot això... retrobar gent d’aquí i d’allà, gent que has conegut amb tantes i tantes circumstàncies diferents... Diuen que quan acabem un concert, un encontre, no és mai un adéu... és un adéu i fins aviat... i veure que vagis on vagis, cada vegada retrobes a més cares conegudes, recordes tants moments increïbles i tot plegat t’omple tant... et fa sentir tan, tan feliç...